Txarango

 

Txarango

(2013)
Dades
Tipus	grup de música
Història
Lloc de constitució	Ripoll, Catalunya
Activitat
Activitat	2010  –  7 octubre 2021
Membres	Alguer Miquel (Veu) Sergi Carbonell 'Hipi' (Piano) Joaquim Canals (Bateria) Àlex Pujols (Baix) Pau Puig (Percussió) Ivan López (Saxo tenor) Jordi Barnola (Trompeta) Joan Palà (percussió) Pau Castellví (guitarra) Sisco Romero (Veu)
Membres anteriors	Miquel Rojo (trompeta) Xavi Casas (saxo alt) Marcel Lázara 'Tito' (Veu i guitarra)
Segell discogràfic	Autoedició, DiscMedi, Halley Records
Gènere	Fusió musical, patxanga, reggae, cúmbia, dub, pop i salsa
Format per	Alguer Miquel i Bo
Altres
Premis (2020)  Premis Pompeu Fabra (2017)  Premi Disc Català de l'Any (2015)  Premi ARC (2014)  Premi ARC (2012)  Premi Disc Català de l'Any, per l'obra Benvinguts al llarg viatge
Lloc web	txarango.com

Txarango és un grup de música català format a Barcelona a l'hivern del 2010, després de gravar una petita maqueta de dues cançons futures, pels components originaris de Sant Joan de les Abadesses. La banda actualment[1] està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo), Jordi Barnola (trompeta), Pau Castellví (guitarra) i Joan Palà (percussió). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, la música llatinoamericana o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock, patxanga i rumba catalana.[2][3] El grup recrea un imaginari vinculat al món del circ i del clown.

El desembre de 2019 van anunciar la seva retirada definitiva dels escenaris després de la gira del seu últim disc, De vent i ales, que sortí a mitjan 2020 i amb el que s'acomiadaren del públic,[4][5] i formalment el 7 d'octubre de 2021 amb un comunicat al seu compte d'Instagram, atesa la impossibilitat de fer una ronda de comiat per la pandèmia de Covid-19.[6]

Contingut

• 1 Història

  • 1.1 Welcome To Clownia (2010-2011)

  • 1.2 Benvinguts al llarg viatge (2012)

  • 1.3 Som riu (2014)

  • 1.4 El cor de la Terra (2017)

  • 1.5 De vent i ales (2020)

• 2 Discografia

  • 2.1 Discs d'estudi

  • 2.2 Senzills

• 3 Premis

• 4 Referències

• 5 Enllaços externs

Història

La llavor de Txarango cal trobar-la l'any 2006, de la convivència en un pis d'estudiants al carrer dels Còdols del barri Gòtic de Barcelona[7] del cantant Alguer Miquel, el guitarrista Marcel Lázara Tito i el teclista Sergi Carbonell Hipi. Instal·lats a prop de la plaça de George Orwell, coneguda popularment com a «plaça del Tripi», comencen a participar en concerts que s'organitzen improvisadament al carrer amb músics provinents d'arreu del món, on intercanvien experiències i sonoritats. En Marcel Tito hi pren part amb el charango, un instrument de corda utilitzat a la regió central de la serralada dels Andes, juntament amb l'Alguer i en Sergi Hipi. Tots tres decideixen captar aquest esperit festiu de la música de carrer i portar-lo als escenaris en un nou projecte que agafarà el nom de l'instrument d'en Marcel: Txarangö, amb dièresi a la "o".[8]

La banda arrenca el 2007 i realitzen un seguit de concerts per tot Catalunya, a més de participar juntament amb Manu Chao, Gambeat, Radio Bemba o Che Sudaka en l'enregistrament del disc de debut de La Pegatina, Al Carrer (autoedició, 2007),[9] posant la veu al primer senzill «Penjat». Finalitzen aquest any, un 2 de novembre a la Sala KGB de Barcelona, amb un concert compartit amb La Pegatina, del que en van exhaurir totes les entrades.

Després d'enregistrar un maxisingle de 7 temes anomenat Conjuro (autoedició, 2008), a l'estudi Nomada57 de Barcelona,[10] aquests primers Txarangö decideixen separar-se i continuar la seva trajectòria musical en altres projectes.

Per saber més de la cançó Benviguts al llag viatge perm açI